LA MIRADA D’HENRI CARTIER-BRESSON

Henri Cartier-Bresson és, sense dubte, un dels fotògrafs més importants del segle passat, un buscador d’imatges indefinibles, tot un poeta que s’expressa a través de l’objectiu d’una càmera.

Aquesta mateixa tarda he tornat a visitar l’exposició que ofereix “La Fundació de l’Obra Social La Caixa” per tercer cop. És impressionant com cada una de les 133 fotografies de Cartier-Bresson absorbeix de tal manera, que resulta impossible deixar d’observar-la, d’imaginar el moment del “click”, sense poder entendre com, un mateix objectiu, pot haver captat l’instant precís de cada una de les escenes que mostra l’exposició.

Bresson deia que el secret era l’impuls espontani d’una atenció visual perpètua, personalment penso que ell tenia un do, un ull màgic per captar cada un dels segons que fan que totes les seves obres siguin tan increïbles. Un do que ell definia amb la frase “posar en el mateix eix de la mirada el cap, l’ull i el cor”, una perspectiva que ha fet de Cartier-Bresson tota una llegenda de la fotografia.

Es definia a ell mateix com un caçador, al que apassionava derrotar una presa, però al que no agradava devorar-la. Prémer el disparador, captar la foto, aquesta era la seva passió. No s’interessava pel resultat, no esperava cap tipus de reconeixement. Senzillesa i quotidianitat, són dos paraules que podrien definir-lo a ell, i a l’hora, a la seva obra. Però també la perfecció, l’art de transmetre infinites sensacions amb una sola imatge, de veure-hi a través del cap i del cor, un gest que permet captar la realitat per sorpresa. Va ser pioner del fotoperiodisme modern, impulsor de l'agència Magnum i creador del concepte “instant decisiu”, del qual la fotografia d'un home saltant un bassal darrera l'estació de Saint-Lazare a París, n'és l'exponent més cèlebre.

La distribució de les fotografies i la seva presentació dins l’exposició de La Caixa és perfecta. Les 133 imatges conformen un mosaic de l'evolució de l'artista al llarg de la seva dilatada carrera des de 1932 a 1979. Les fotos retraten paisatges, personatges anònims i coneguts, instants de la quotidianitat de diversos estats d'arreu del món com Mèxic, la Índia, França o Espanya i moments històrics com la incineració de Gandhi.

L’exposició de la Fundació Obra Social La Caixa és tot un regal a la ciutat de Tarragona, als amants de la fotografia, un recorregut de 133 il·lustracions que permeten a l’espectador mirar i emocionar-se davant la imperfecta bellesa del món captada per aquest extraordinari fotògraf.

Penso que la nostra ciutat passa desapercebuda per aquest tipus d’exposicions. On és l’exposició d’en Robert Capa que fa poc oferia la ciutat de Barcelona? O les moltes que es fan sobre cinema, pintura, escultura, etc. Tarragona porta molts segles estancada amb les “pedres romanes”, que tot i formar part de la història i ser un gran reclam per la ciutat, ofereixen molt poca alternativa cultural als tarragonins. Tenim un Museu d’Art Modern, el Tinglado 2 del Port, l’Antic Ajuntament, i diverses exposicions particulars com les de L’Obra Social la Caixa, però, en tenim prou? A la nostra ciutat hi falten més iniciatives obertes gratuïtament al públic com la de Cartier-Bresson, la qual ofereix visites guiades tres dies a la setmana, debats-tertúlies per a grups, tallers familiars, visites dinamitzades per grups escolars, etc.

Per més informació sobre l’exposició consultar:

http://obrasocial.lacaixa.es/

Aida Teston