Festival REC 2008

Un any més el festival REC va omplir la ciutat de Tarragona de petits tresors pels amants del cinema, la setmana del 22 al 27 d’abril vam poder assistir a diferents actes que ja són tot un mític punt de trobada entre professionals, estudiants i aficionats. El dissabte dia 19 el festival va inaugurar la seva VIII edició amb la presència de Juan Luís Buñuel, que va ser l’encarregat de donar el tret de sortida amb la presentació de la seva exposició Amigos, rodajes y algún disparate. Més tard es va projectar el curtmetratge FEST, rodat a Tarragona sota la direcció del tarragoní José Luís Montesinos, i el film Tropa de Elite, dirigit per José Padilha, guanyador de l’Òs d’Or de la Berlinale 2008, un retrat de la corrupció i la violència policial a les faveles de Rio de Janeiro.

El REC aposta pels nous formats audiovisuals, els digitals. El cinema avança directament cap a l’alta definició i els formats més accessibles i instantanis, amb suports com els telèfons mòbils o Internet. A partir del dimarts 22 es va obrir el cicle de conferències que aquest any, sota el nom Audiovisual & Digital, tractaven sobre la influència digital en l’audiovisual actual. El seminari va fer una aproximació a la realitat actual en aspectes com el cinema, la publicitat, la producció o la distribució de continguts. Aquesta edició vam poder comptar amb la presència de diferents professionals del sector audiovisual, que van exposar les seves teories i van encetar diferents debats amb el públic assistent.

El primer seminari vam comptar amb la presència de José Luis de Vicente, un dels reposables d’Art Futura, periodista i comissari especialitzat en cultura digital, art i tecnologia, que entre d’altres coses va fer esment a l’acceleració de la tecnologia en els últims quatre anys, fins al punt de que qualsevol telèfon mòbil ja incorpora una càmera de vídeo. El segon membre de la taula de debat va ser Felipe G. Gil, creador audiovisual i organitzador del festival sevillà Zemos’98, que enguany celebra la seva 10ª edició, Gil va recordar-nos una frase dita per Nicolás Negro Ponte “hemos pasado de los átomos a los bytes” fent referència a la gran biblioteca audiovisual que és Internet. També ens va parlar de la qüestionable censura que ofereixen canals com Youtube, on mostrar parts explícites del cos humà és censurable i, en canvi, actes com la violència no; projectant alguns exemples que van fer reflexionar a tot els assistents.

Dimecres els protagonistes van ser Jesús Regueira, guionista, productor i director, juntament amb Sidney Borjas, portaveu del projecte CINNEO, i Hector Milla, consultor en projectes d’innovació i mitjans digitals i creador de Balzac TV i de hectormilla.com, que ens van parlar, entre d’altres coses, de la distribució digital a Internet i a les sales.

Les noves fronteres de l’animació van ser el tema a debatre el dijous 24, amb Alberto González, guionista i creador audiovisual, treballs del qual podem veure a la web queridoantonio.com i Pedro Rivero, director de la pel·lícula La Crisis Carnívora, primer llargmetratge espanyol realitzat integrament en Flash. La Crisis Carnívora és una crònica d’autodestrucció narrada amb sarcasme, una àcida comèdia coral poblada d’animals amb les veus de diferents personatges coneguts com Pablo Carbonell, Enrique San Francisco, José Coronado, Pedro Reyes, Álex Angulo, etc. Film que alguns privilegiats vam poder veure en pre-estrena a l’Antigua Audiència dins la secció d’Òperes Primes.

I per últim, divendres es va parlar de la influència del digital al cinema i a la publicitat, i vam comptar amb l’assistència de Xavi Caparrós, director creatiu de Doble You agència de publicitat 2.0 experta en Internet, tot un referent de la creativitat interactiva a Espanya. Va parlar-nos del canvi que ha suposat Internet en la publicitat, la qual actualment es caracteritza per ser més estratègica que creativa, on el publicista és un especialista en crear noves experiències per cridar l’atenció de l’internauta, fent que aquest participi, passant de ser un target passiu a convertir-se en el protagonista de l’anunci.

Caparrós va insistir en que la banda ampla d’Internet ens ofereix un ús completament multimèdia de la publicitat, n’és un exemple la campanya d’Ikea “Come into the closet”, on l’usuari és el que tria què és el que vol veure fent referència a la vida real. Podem prendre com un altre exemple la campanya “Whopper Freakout” on Burguer King va col·locar càmeres ocultes per observar les reaccions dels seus clients quan se’ls informava que s’havia acabat la famosa hamburguesa Whopper, creant una experiència del tot sorprenent i inoblidable. N’és un altre exemple l’última campanya de Halloween Port Aventura, on els visitants del parc eren víctimes de bromes terrorífiques controlades pels internautes des de casa. Xavi Caparrós va puntualitzar que no hem d’oblidar que la tecnologia és emocional, mostrant un altre exemple, la campanya feta per MCN Microsoft & NBC, un joc interactiu fet les sales dels cinemes amb sensors de moviment entre el públic; i per últim va analitzar la publicitat d’Atrapalo.com amb la integració de la TV a Internet.

L’últim assistent a la taula de debat de l’Auditori Caixa Tarragona va ser el director de cinema Jaime Rosales, autor de Las horas del día, La Soledad, pel·lícula guanyadora del Goya 2008 com a millor film i millor direcció, i de Un tiro en la cabeza film a punt d’estrenar. Rosales es va manifestar totalment en contra de l’era digital, per ell “rodar amb una càmera de cine dóna unes sensacions que el digital no té”, i el seu últim film, Un tiro en la cabeza, és totalment analògic. Segons ell “aquells que tenen una veritable vocació s’han de conscienciar dels mitjans necessaris per realitzar la seva obra, i si cal, aconseguir més diners per tal de rodar en analògic (...) El talent és escàs, s’obre pas i selecciona els materials més nobles”. Contrapunt que no va deixar al públic indiferent, creant un intens debat sobre les possibilitats que ofereix la nova era digital. Els assistents no van dubtar en mostrar els seus punts de vista, el digital dóna la possibilitat que qualsevol persona pugui filmar una pel·lícula en qualsevol moment, fet que no farà que apareguin milers de grans directors de cinema cada dia, però que posarà a l’abast de qualsevol un mitjà d’expressió artrític que fins ara només estava a disposició d’alguns privilegiats. Però una cosa va quedar clara, el digital mai podrà superar el romanticisme del cinema analògic, al igual que la fotografia, que tot i imposar les càmeres digitals dins el món professional, no ha aconseguit que oblidem la màgia dels carrets ni del laboratori de revelat. Però no hem d’oblidar, que en una època on el que més compta és la immediatesa, el format digital és el que millor s’adapta a les circumstàncies i va guanyant cada cop més terreny.

Aquest any el REC ha apostat sobretot per les Òperes Primes, augmentant el pressupost per aquesta secció. Una de les participants a concurs va ser Tres Días, de F. Javier Gutiérrez, un film que ha guanyat, entre d’altres, el premi de millor pel·lícula i guió al passat festival de Málaga. Entre la ciència ficció i el cine fantàstic narra els últims tres dies d’un jove i la seva mare abans de l’impacte d’un meteorit contra la terra. Es tracta d’una pel·lícula força innovadora dins el cinema espanyol, ja que es desmarca del que se sol fer actualment, el seu director afirma que el que volien aconseguir era apostar per un tipus de cinema poc convencional, intentant escapar dels drames socials o les comèdies, experimentant amb un thriller portat a l’extrem.

Una altra de les Òperes Primes va ser Supermarket, de Ferrán Calvó, un sorprenent film que narra l’història de tres personatges tancats en un supermercat amb la intenció de rodar una pel·lícula de ficció. A través de walkie-talkies, els guionistes van marcant als actors en rigorós directe què és el que han de fer durant la seqüència. L’història de Supermarket es va construint al moment i sense seguir cap norma establerta pel cinema narratiu convencional, ningú sap què és el que succeirà al final, l’espectador tampoc. Aquest film, representa una nova forma de crear una història, on les accions i els personatges es van creant sobre la marxa.

El festival també compta amb una secció de curtmetratges, una mostra de la millor selecció de treballs realitzats a l’Estat Espanyol dins de les categories de ficció, vídeocreació, documental i l’especial Creadors de Tarragona. I un concurs inèdit a Espanya dedicat al Live Cinema, que es tracta d’un apartat on vídeoartistes i cineastes treballen en directe i que té lloc dins la secció nocturna del festival, el RECLaNuí.

I per acabar, no hem d’oblidar La Noche Bizarra, una freak party on no hi van faltar les projeccions dels curtmetratges més provocadors de l’any, les històries menys convencionals i políticament incorrectes, conegudes sota el nom “d’inclassificables” acompanyades pels Modern Tolkien, que disfressats dels personatges del Senyor dels anells van donar el to musical a la festa.