Connexió Madrid són noranta minuts a l’expectativa del que Justin Webster va explicant sobre un fet tan proper com els atemptats de l’11 de març de 2004, conegut com l’11-M. Una manera de mostrar què va passar, força diferent als molts altres documentals i reportatges que s’han fet sobre aquest tema.
El matí de l’11 de març de fa quatre anys van explotar 10 bombes als trens de la xarxa metropolitana de Madrid, van morir 191 persones, convertint aquest fet en l’atemptat més important que ha patit mai Europa.
Justin Webster centra Madrid Connection, en la reconstrucció de la història per part dels 2 caps de l’operació, és a dir, les persones que van planejar i dur a terme els tràgics atemptats i posteriorment, juntament amb altres terroristes que hi van participar, es van suïcidar fent explotar un pis, al barri del Leganés de Madrid. L’emissió d’aquest documental coincideix amb el judici a 29 persones detingudes i suposadament vinculades als atemptats, que va tenir lloc a l’Audiència Nacional, a Madrid.
Un dels atractius d’aquest film és que ni es centra exclusivament en les víctimes fent-ne espectacle, ni fa referència a les qüestions polítiques que van envoltar aquest fet, sinó que fa un treball de recerca molt important basant-se en les investigacions judicials i policials que s’han dut a terme durant dos anys i mig. Una tasca molt complicada de dur a terme sense posicionar-se ideològicament o políticament, a causa de la gran polèmica que envolta aquest fet. És possible, que el fet de no ser d’Espanya afavoreixi poder tractar el tema amb una certa distància i objectivitat, tot i que en cap dels casos vull dir fredament.
És un documental explicat, conduït i narrat a través de diverses entrevistes fetes a familiars, amics i coneguts dels terroristes, membres de la comunitat musulmana, fiscals, experts i responsables de la investigació criminal. També combina imatges d’arxiu i gravacions fetes per a la reconstrucció de la vida dels protagonistes. Per tant es pot dir que es tracta d’un documental expositiu, però de la vessant més actual, ja que és narrat a través d’entrevistes i acompanyat d’una veu en off que va explicant tot el que va passant, i no dóna opció a fer una lliure interpretació. Aquesta modalitat de documental és la que sol amagar la línia ideològica darrere les declaracions. En aquest cas, però, el que deixa entreveure és una postura que no cau en l’error de polititzar l’atemptat, però que es basa en la investigació judicial que s’ha fet al llarg de tres anys. No s’ha de perdre de vista que qualsevol escrit, documental, article, etc. fet per qualsevol individu, per molt que es busqui objectivitat, inevitablement sempre hi haurà un punt subjectiu, ja que els fets sempre passaran pel cedàs d’una persona. En aquest cas evita qualsevol enfocament polític però deixa claríssim que els autors dels atemptats són membres de la banda terrorista Al-Qaeda seguint el que pensa la fiscal que porta el cas.
Per poder explicar què va conduir als terroristes a provocar tal desastre, Justin Webster fa una reproducció de la vida i entorn dels dos extremistes com si fos una pel·lícula de ficció perquè d’alguna manera s’entengui el perquè de tot, si és que es pot entendre un atemptat d’aquestes característiques. L’equip de producció es va traslladar als llocs per on aquests dos personatges havien passat abans d’arribar a Espanya, i durant la seva estada allà. Els homes representats són Sarahane Ben Abdelmajid, conegut com “el Tunissià” i Jamal Ahmidan, conegut com “el xinès”, dues persones aparentment molt diferents però que per un seguit de fets i coincidencies van acabar sent els caps de l’operació més tràgica de la història europea. Sarahane va arribar a Espanya el 1994 i va estudiar ciències econòmiques a Madrid, mai es va acabar d’integrar dins de la societat occidental i, a través de gent que va conèixer a la mesquita de l’M30 (Madrid) es va anar envoltant d’ambients cada cop més extremistes que a la llarga el va acabar derivant al fanatisme, culminant en la seva associació a Al-Qaeda.
Les circumstàncies de Jamal, el “xinés”, són ben diferents a les del “tunisià”, ja que aquest arriba a Espanya el 1990 fugint del Marroc a causa d’un assassinat que havia comés en una baralla. Durant la seva estada en terres espanyoles el seu món bàsicament, va girar entorn al tràfic de drogues, i va acabar sent un personatge força temut en aquest àmbit. Fent aquesta reconstrucció dels personatges l’autor intenta acostar-se a la seva psicologia; com pensaven, quines conviccions tenien, etc. D’alguna manera, a través d’ells també fa una petita reconstrucció històrica, i parla de l’odi que tenen els extremistes islàmics cap a occident i d’alguna manera toca el tema del multiculturalisme i el postcolonialisme, ja que, en part, explica la visió del món que tenen els fanàtics religiosos islamistes, els que el món occidental considera “los malos malísimos” perquè maten gent, que tot i que no deixen de ser uns assassins, es tendeix a oblidar que als seus països també hi more molta gent. Està clar que cap dels seus actes és justificable, però moltes vegades simplifiquem les coses i són aquest tipus de documentals els que ens ajuden a tocar una mica més de peus a terra. “Em vaig plantejar fer un documental sobre l’11-M perquè és un tema del que aparentment teníem molta informació, moltes imatges, moltes opinions i articles, però d’alguna manera no acabava d’entendre què era el que havia passat” va dir el director Justin Webster el passat 17 d’abril al debat que es va obrir a l’acte organitzat per Obra Social Fundació “la Caixa” de Tarragona, després de la projecció del documental .
Connexió Madrid, amb la informació què dóna sobre la cèl·lula d’Al-Qaeda a través del retrat dels dos caps terroristes, plasma com n’és de fàcil fer créixer l’odi i la rancúnia, i la importància històrica que va tenir l’atemptat de l’11 de setembre del 2002 a les torres bessones dels Estats Units.
Per altra banda, subtilment, el documental denuncia altres problemàtiques que actualment estan a l’ordre del dia. Un exemple, és com denuncia l’error de molta gent, la incapacitat de difernciar a les persones i caure en les generalitzacions. El fet que de la mesquita de l’M30 de Madrid en sortís un grup radical no vol dir que tots els musulmans que hi van pensin igual, sinó tot el contrari, al documental hi surten testimonis condemnant els atemptats i presenta el debat que tenen internament sobre aquest tipus d’actes extremistes. És molt fàcil culpar un col·lectiu, sense tenir en compte que són fruit d’unes polítiques (sobretot occidentals) d’espoliació de les riqueses, de potenciació de guerres i de fam. A més a més també tracta la immigració i els anomenats sense papers i la violència que envolta el món del narcotràfic.
D’aquesta manera Justin Webster, mitjançant una reconstrucció dels fets que vol anar més enllà, ens fa reflexionar sobre el tema i reordena les nombroses informacions que es van desencadenar desprès dels atemptats.
Un dels atractius d’aquest film és que ni es centra exclusivament en les víctimes fent-ne espectacle, ni fa referència a les qüestions polítiques que van envoltar aquest fet, sinó que fa un treball de recerca molt important basant-se en les investigacions judicials i policials que s’han dut a terme durant dos anys i mig. Una tasca molt complicada de dur a terme sense posicionar-se ideològicament o políticament, a causa de la gran polèmica que envolta aquest fet. És possible, que el fet de no ser d’Espanya afavoreixi poder tractar el tema amb una certa distància i objectivitat, tot i que en cap dels casos vull dir fredament.
És un documental explicat, conduït i narrat a través de diverses entrevistes fetes a familiars, amics i coneguts dels terroristes, membres de la comunitat musulmana, fiscals, experts i responsables de la investigació criminal. També combina imatges d’arxiu i gravacions fetes per a la reconstrucció de la vida dels protagonistes. Per tant es pot dir que es tracta d’un documental expositiu, però de la vessant més actual, ja que és narrat a través d’entrevistes i acompanyat d’una veu en off que va explicant tot el que va passant, i no dóna opció a fer una lliure interpretació. Aquesta modalitat de documental és la que sol amagar la línia ideològica darrere les declaracions. En aquest cas, però, el que deixa entreveure és una postura que no cau en l’error de polititzar l’atemptat, però que es basa en la investigació judicial que s’ha fet al llarg de tres anys. No s’ha de perdre de vista que qualsevol escrit, documental, article, etc. fet per qualsevol individu, per molt que es busqui objectivitat, inevitablement sempre hi haurà un punt subjectiu, ja que els fets sempre passaran pel cedàs d’una persona. En aquest cas evita qualsevol enfocament polític però deixa claríssim que els autors dels atemptats són membres de la banda terrorista Al-Qaeda seguint el que pensa la fiscal que porta el cas.
Per poder explicar què va conduir als terroristes a provocar tal desastre, Justin Webster fa una reproducció de la vida i entorn dels dos extremistes com si fos una pel·lícula de ficció perquè d’alguna manera s’entengui el perquè de tot, si és que es pot entendre un atemptat d’aquestes característiques. L’equip de producció es va traslladar als llocs per on aquests dos personatges havien passat abans d’arribar a Espanya, i durant la seva estada allà. Els homes representats són Sarahane Ben Abdelmajid, conegut com “el Tunissià” i Jamal Ahmidan, conegut com “el xinès”, dues persones aparentment molt diferents però que per un seguit de fets i coincidencies van acabar sent els caps de l’operació més tràgica de la història europea. Sarahane va arribar a Espanya el 1994 i va estudiar ciències econòmiques a Madrid, mai es va acabar d’integrar dins de la societat occidental i, a través de gent que va conèixer a la mesquita de l’M30 (Madrid) es va anar envoltant d’ambients cada cop més extremistes que a la llarga el va acabar derivant al fanatisme, culminant en la seva associació a Al-Qaeda.
Les circumstàncies de Jamal, el “xinés”, són ben diferents a les del “tunisià”, ja que aquest arriba a Espanya el 1990 fugint del Marroc a causa d’un assassinat que havia comés en una baralla. Durant la seva estada en terres espanyoles el seu món bàsicament, va girar entorn al tràfic de drogues, i va acabar sent un personatge força temut en aquest àmbit. Fent aquesta reconstrucció dels personatges l’autor intenta acostar-se a la seva psicologia; com pensaven, quines conviccions tenien, etc. D’alguna manera, a través d’ells també fa una petita reconstrucció històrica, i parla de l’odi que tenen els extremistes islàmics cap a occident i d’alguna manera toca el tema del multiculturalisme i el postcolonialisme, ja que, en part, explica la visió del món que tenen els fanàtics religiosos islamistes, els que el món occidental considera “los malos malísimos” perquè maten gent, que tot i que no deixen de ser uns assassins, es tendeix a oblidar que als seus països també hi more molta gent. Està clar que cap dels seus actes és justificable, però moltes vegades simplifiquem les coses i són aquest tipus de documentals els que ens ajuden a tocar una mica més de peus a terra. “Em vaig plantejar fer un documental sobre l’11-M perquè és un tema del que aparentment teníem molta informació, moltes imatges, moltes opinions i articles, però d’alguna manera no acabava d’entendre què era el que havia passat” va dir el director Justin Webster el passat 17 d’abril al debat que es va obrir a l’acte organitzat per Obra Social Fundació “la Caixa” de Tarragona, després de la projecció del documental .
Connexió Madrid, amb la informació què dóna sobre la cèl·lula d’Al-Qaeda a través del retrat dels dos caps terroristes, plasma com n’és de fàcil fer créixer l’odi i la rancúnia, i la importància històrica que va tenir l’atemptat de l’11 de setembre del 2002 a les torres bessones dels Estats Units.
Per altra banda, subtilment, el documental denuncia altres problemàtiques que actualment estan a l’ordre del dia. Un exemple, és com denuncia l’error de molta gent, la incapacitat de difernciar a les persones i caure en les generalitzacions. El fet que de la mesquita de l’M30 de Madrid en sortís un grup radical no vol dir que tots els musulmans que hi van pensin igual, sinó tot el contrari, al documental hi surten testimonis condemnant els atemptats i presenta el debat que tenen internament sobre aquest tipus d’actes extremistes. És molt fàcil culpar un col·lectiu, sense tenir en compte que són fruit d’unes polítiques (sobretot occidentals) d’espoliació de les riqueses, de potenciació de guerres i de fam. A més a més també tracta la immigració i els anomenats sense papers i la violència que envolta el món del narcotràfic.
D’aquesta manera Justin Webster, mitjançant una reconstrucció dels fets que vol anar més enllà, ens fa reflexionar sobre el tema i reordena les nombroses informacions que es van desencadenar desprès dels atemptats.
Marta Cortina Cervelló
No hay comentarios:
Publicar un comentario